dimecres, 25 de gener del 2012

102è cafè a Sant vicenç de Castellet amb en Mauricio

Sant Vicenç de Castellet (Bages) 9.126 habitants
Bar El Coro

Preu del cafè 1,10
No tenen Ratafia (i no saben el que és)
A l'embotit cru allargat de porc li diuen Botifarra
I els de Barcelona...res (no hi passen gaire)
La Festa Major d'estiu es fa el segon cap de setmana de juliol i la d'hivern el dia 22 de Gener per Sant Vicenç


Aquesta tarda ens hem trobat amb en Mauricio a l'estació de tren de Manresa. Des d'allà li he proposat d'anar a compartir un cafè a una població on encara no haguéssim estat i a ell li ha semblat molt bé. Un cop a Sant Vicenç una veïna del poble ens ha aconsellat anar a El Coro quan li hem demanat per un lloc emblemàtic per fer un cafè.
Realment el bar era un lloc amb molta vida. Un establiment d'aquells on si les parets pogueren explicar històries viscudes es podrien omplir moltes pàgines. La Xènia ens ha servit els cafès i en Josep, que també passava per allà per motius professionals, ens ha fet unes fotos.
Sant Vicenç es troba a la riba del Llobregat entre dos grans eixos viaris. Diàriament passen a prop seu milers de cotxes amunt i avall però molt pocs s'hi aturen. Aquesta és una població amb més de mil anys d'història i segur que antigament havia estat més valorada per als qui la transitaven,

El nostre company de cafè és un Colombià que passava fa uns quants anys per aquí i s'hi ha quedat. A ell li agrada escriure i d'això n'ha fet la seva professió. Escriu en el diari El Periodico i també ho fa per plaer. Ja ha publicat algunes novel·les i segur que en té moltes més al tinter.
En Mauricio m'ha entrevistat a mi i nosaltres hem fet el mateix amb ell però hem tingut menys estona per fer-ho. No ens coneixíem de res i crec que per als tres ha estat una bona experiència. Quan l'hem acomiadat a l'estació de tren ens hem quedat amb ganes de saber moltes coses més de la seva vida.

3 comentaris:

Newton ha dit...

Acabo de llegir la contraportada del diari i em sembla molt interessant el que estàs fent!

Un punt negatiu per l'últim bar, on no saben què és la ratafia..

Salutacions

José Luis Martín ha dit...

Fantàstica aquesta iniciativa, sempre he trobat als cafès es un dels moments més plaents, ja sigui anant de viatge o amb amics pel barri m'ha agradat gaudir d'aquest moment de trobada amb els altres i fins i tot amb un mateix.

Endavant i sort!

Anònim ha dit...

Em va fer grácia tombar el diari i trobar-me que havíes fet un café al poble on visc. Jo sóc de Barcelona, fa vuit anys que visc a Sant Vicenç...i tinc unes ganes boges de marxar-hi. No ens hem adaptat gens. Tant és que el café el fem a casa amb els amics que venen a veure'ns i la cervesa, a Terrassa. L'únic bó que té, es que hi passen dues línies de trens, i aixó permet anar a treballar cada día a Barcelona... perque per allá, prácticament impossible trobar feina. L'atra cosa bona és la tranquilitat i el poder aparcar el cotxe sense problemes.

Ah, una recomanació: la pastissería Casajuana. No hi fan cafés, peró fan uns pastissos...