divendres, 10 de febrer del 2012

106è Cafè a Santpedor amb la Neus

Santpedor.Bages. 7.185 habitants
Bar La tanca

Preu del cafè
tenen Ratafia Russet
Els de Barcelona som oixapins
i l'embotit cru allargat de porc es Botfarra



105è cafè a Polinyà amb en Martí

Polinyà. Vallès Occidental. 7.984 habitants
Bar restaurant El Poste

Preu del cafè 1€
no tenen Ratafia
l'embotit allargat de porc es Botifarra
i els de Barcelna son....els de Barna


Avui ens hem aturat al bell mig del vallès per anar a vistar en Martí. Crec que l'hem sorprès força i que ell no s'esperava que el compromís que vam prendre fa alguns dies a l'Ateneu Layret de Barcelona ,amb el got a la mà i algunes ratafies o birres dintre del cos ,  es fes real.  

Amb ell hem fet una petita passejada buscant el centre històric de Polinyà i només hem trobat una hermita romànica molt bonica que,de fet, no estava al centre de la població. Des d'aquesta hem pogut entendre una mica més aquest poble que intenta ser alguna cosa més que un escampall de poligons industrias.
Després de fer la nostra volta hem anat a fer el cafè en un bar del poligon ja que ens ha semblat més representatiu. Hem escollit "El Poste" perque és on en Martí i els seus companys de la cooperativa cafetegen i mengen.  A ells només els representa un perillós creuament de la carreterade Santmenat.


dilluns, 30 de gener del 2012

104 Cafè a Olivella amb en Gustavo

Monestir Budista Sakya Tashi Ling
Olivella (El Garraf) 3.589 habitants

Preu del cafè 1,10
No tenen Ratafia (no dispensen alcohol, pero en Gus en te a casa)
A l'embotit allargat de porc li diuen Botfarra
i els de Barcelona......res epecial



diumenge, 29 de gener del 2012

103è cafè a Els Hostalets de Pierola amb la Mercè i la Isona

Els Hostalets de Pierola (Anoia) 2.827 habitants
Bar del Casal català

Preu del cafè 1.05
No tenen Ratafia (a casa la Mercè si)
Els de barcelona son Parcelerus o pixapins
a l'embotit cru allargat de porc li diuen botifarra
Ajuntament dels Hostalets de Pierola

No feia gaire bion dia però, després de conèixer la casa de La Mercè i veure la ratafia casolana que hi te, hem sortit a passejar pel poble.
Ja d'entrada ho hem trobat tot molt arreglat i ens ha semblat que hi havia forces coses noves.
La Mercè és una mestra social. Actualment es dedica a fer de mare però segur que ben aviat tornarà a embolicar la troca dinamitzabt el poble o a l'escola de Piera on teballa. Ella ja fa sis anys que viu aqui.

divendres, 27 de gener del 2012

cafè mediàtic a l'Olivera (Olius) amb en Víctor i la Laura

El Pi de Sant Just (Olius) 225 habitants
Bar restauralt l'Olivera



El Cafè d'avui no suma en el nostre recompte de cafès ja que a Olius ja havíem compartit una amb l'Elena, però no podia faltar en aquest bloc una referència a l'OLIVERA, l'establiment del Víctor i la Laura. Dues persones molt amables donen vida a aquest bar. Actualment és un dels llocs on anem més sovint tant bon punt surt el Sol al Solsonès. Aquí fem també, de tant en tant,algun intercanvi de cafès per cançons.
I ens ha fet molta il·lusió poder fer-nos una foto just avui amb ells i la nostra imatge a la part de darrera de El Periodico.
Amb en Bru sempre parlàvem que algun dia potser algun mitjà s'interessaria per el nostre projecte i....
sembla ser que aquest dia ha arribat.


Nosaltres seguirem ara amb més ganes si cal!!!

Ajuntament d'Olius

dimecres, 25 de gener del 2012

102è cafè a Sant vicenç de Castellet amb en Mauricio

Sant Vicenç de Castellet (Bages) 9.126 habitants
Bar El Coro

Preu del cafè 1,10
No tenen Ratafia (i no saben el que és)
A l'embotit cru allargat de porc li diuen Botifarra
I els de Barcelona...res (no hi passen gaire)
La Festa Major d'estiu es fa el segon cap de setmana de juliol i la d'hivern el dia 22 de Gener per Sant Vicenç


Aquesta tarda ens hem trobat amb en Mauricio a l'estació de tren de Manresa. Des d'allà li he proposat d'anar a compartir un cafè a una població on encara no haguéssim estat i a ell li ha semblat molt bé. Un cop a Sant Vicenç una veïna del poble ens ha aconsellat anar a El Coro quan li hem demanat per un lloc emblemàtic per fer un cafè.
Realment el bar era un lloc amb molta vida. Un establiment d'aquells on si les parets pogueren explicar històries viscudes es podrien omplir moltes pàgines. La Xènia ens ha servit els cafès i en Josep, que també passava per allà per motius professionals, ens ha fet unes fotos.
Sant Vicenç es troba a la riba del Llobregat entre dos grans eixos viaris. Diàriament passen a prop seu milers de cotxes amunt i avall però molt pocs s'hi aturen. Aquesta és una població amb més de mil anys d'història i segur que antigament havia estat més valorada per als qui la transitaven,

El nostre company de cafè és un Colombià que passava fa uns quants anys per aquí i s'hi ha quedat. A ell li agrada escriure i d'això n'ha fet la seva professió. Escriu en el diari El Periodico i també ho fa per plaer. Ja ha publicat algunes novel·les i segur que en té moltes més al tinter.
En Mauricio m'ha entrevistat a mi i nosaltres hem fet el mateix amb ell però hem tingut menys estona per fer-ho. No ens coneixíem de res i crec que per als tres ha estat una bona experiència. Quan l'hem acomiadat a l'estació de tren ens hem quedat amb ganes de saber moltes coses més de la seva vida.

dimarts, 17 de gener del 2012

101è cafè a Foixà amb en Pere Fauria


Foixà (Baix Empordà) 318 habitants.

Preu del cafè (?) Nespresso gentilesa de la casa d'en Pere
Els de Barcelona Son Xaves
No te Ratafia (cosa rara)
I a l'embotit allargat de porc cru li diuen Botifarra




En Pere Fauria és un home que pinta molt més del que ell mateix es pènsa. Criat o malcriat a Sant Hilari de Sacalm i que actualment es desperta quasi sempre en una petita casa al bell mig de l'Empordanet des d'on controla tot el transit marí que passa des del cap de creus fins a les Illes Medes. Veu sortir el sol al mar i el veu marxar reflexat al massis del Montgrí. Potser per això no li cal gaire per viure i du una vida senzilla propera a voltes a la reclusió monacal. L'acompanyen els seus quadros, i les seves guitarres amb les que és molt capaç de fer una cançó només amb un La Menor

Feia força dies que no ens veiem amb en Pere i en Bru ni el coneixia. Aprofitant que el dia era fantàstic hem passat per Foixà per saludar-lo. No sabiem si el trobariem, si estaria sol o acopmpanyat o si podria estar per nosaltres o.....en Pere sempre és una incògnita.  Un cop allà ell i la Xala (la seva gossa) ens han rebut amb una abraçada emocionada i rapidament hem decidit anar a dinar i comartir una estona plegats.

"No se que passa que tothom em mira
diuen que m'assemblo a una cadira"

Fauria dixit!!


Foixà te un nucli que volta el castell medieval i un altre un xic apartat. Esta documentat des de l'any 1019. Encara es conserva en aquest poble un cert esperit medieval i hi ha grans fortunes i tradicions que encara hi tenen molt de pes. En el seu ajuntament hi ha dues cadires buides. Son les que no ocupen els regidors del grup polític Escona en blanc desde les darreres el.leccions.