Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) 1055 Habitants
Cal xoriguer
Preu del cafè 1,15€
Tenen Ratafia Bosch
L'ambotit allargat de porc és botifarra
i els de Barcelona son pixapins
Avui hem vingut a animar la festa de carnestoltes que s'ha fet al poble. Després d'una rua per ells carrers de Santa Eulàlia de Riuprimer hem passat una bona estona cantant a la casa de cultura i ballant entre gallines, bruixes, pallassos, princeses, dracs, cocodrils, raïm i moltes disfresses més.
L'espai on hem estat és un teatret molt amable i interessant per poder fer petits concerts.
L'Elena ens ha rebut treient el cap entre els grans de raïm que l'envoltaven. Ella i alseva familia formaven una comparsa de gotims que ha guanyat un dels premis del ball. Com a presidenta de l'Ampa de la llar d'infants del poble ha estat ella l'encarregada de posar.se en contacte amb nosaltres i contractar-nos per la festa.
Just abans de començar l'espactacle encara hem tingut temps de prendre un cafè a Cal Xoriguer. Ens ha agradat molt aquest petit i acollidor restaurant.Sobre la barra hi hem vist ampolles de Gin Xoriguer i ho hem entès tot.
Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona que,
d’una banda, queda protegit per la serralada de ponent i, de l’altra,
s’obre a la plana de Vic. Està situat a la vora de la riera de Santa
Eulàlia, a 6 km de Vic i a una alçada de 568 m. Té una superfície de 14
km2 i una població de 1.055 habitants.
El terme és essencialment muntanyós i poblat per espessos boscos i
pasturatges: H i transcorren dos cursos fluvials que formen part de la
conca del riu Ter, el riu Mèder (tambè anomenat riera de Santa Eulàlia) i
la riera de Muntanyola (també anomenada el rieral)
El nucli de cases més antic es centra a l’església parroquial quins
orígens es remunten a l’any 899. Posteriorment l’edifici es va anar
modificant i ampliant fins a tenir l’aspecte actual. La última
restauració va consistir en la restauració del campanar i en la neteja
de la coberta romànica, que estava amagada per sota de la coberta
barroca.
El sector agrícola s’ha concentrat en unes poques masies, que han
modernitzat les seves instal·lacions ramaderes. Són masies que mantenen
la seva dignitat malgrat el pas dels segles.
És un municipi amb una alta qualitat de vida i és un poble ideal per
aquella gent que no sap adaptar-se a la vida i costums de la ciutat i
prefereix la tranquil·litat del món rural.
Ens han explicat que auí hi ha des de fa molts anys una gran tradició de cantar caramelles per setmana santa.
